Ja em passen aquestes coses de vegades, però crec que mai tant com aquesta setmana. Sona pitjor del que ha estat, perquè de fet no ha estat gens malament, però des de dissabte a la nit, quan vaig tornar de Jiufen, fins ahir a la tarda, no vaig tenir una conversa més llarga de 5 o 10 segons amb ningú. Això són gairebé cinc dies. Demanar el dinar, amb quatre paraules més o menys mal dites, o intercanviar dues frases amb algun estudiant que sembla no tenir temps per res, no compta com una conversa. Estic sol al despatx i la rutina es converteix en anar a la feina i tornar a casa, sobretot quan no hi ha hagut cap activitat destacable a l'IAA.
Això no vol dir que estigués aïllat del món. Les possibilitats de la informàtica permeten estar en contacte amb gent a distància, però tot i així, és una fita que no hauria d'intentar superar. Però ja se sap que passa amb els rècords.
2 comentaris:
uoooo
he tornat per fote't la brasa!!! hehehehe
això recorda aquella història de "no sortir del brooklyn" i tragant-me tot el torneig de wimblendon sencer (el tennis, us esport que mai li he trobat la gràcia) Aquestes vacances he fet un remembering d'aquells temps....
a veure que hi ha per aquí....
Bé, no és tècnicament no sortir de Brooklyn, perquè vaig a la feina, però s'hi acosta perillosament.
Publica un comentari a l'entrada