El museu de la ceràmica està bé. Amb l'estil modern característic d'aquests museus, té una exposició permanent amb l'evolució de la ceràmica a Taiwan des dels temps dels aborígens fina a l'era espacial.
Hi ha tot de coses curioses sobre els estils de fer maons i teules i bols i coses d'aquestes, amb moltes influències barrejades, xineses, japoneses, occidentals. També hi havia una exposició temporal d'instal·lacions i altres coses més modernes, amb l'estètica habitual, però amb objectes ben atractius, també.
D'allà, agafant un autobús que anava amb el preu de l'entrada al museu, vam anar fins a SanShian i vam visitar el carrer vell (Old Street),
que està ple de botigues venent menjar, evidentment, roba, objectes d'artesania, etc. Aquesta regió era famosa pels tintats d'indigo i els industrials competien en la construcció de les botigues per atreure a la clientela. Ara són botigues. Algunes venen uns croissants petites amb banyes més a la vikinga, que en alguns llocs els coronen amb gelat.
Després vam visitar el temple que hi ha al cap del carrer, que és força antic per Taiwan, més de 200 anys i força gran. I maco. Vaig poder veure com molta gent feia ofrenes votives als déus, encenent palets d'encens, deixant fruita a l'altar, etc. Quin tràfec!.
Després, tornada a Taipei que teníem el sopar de comiat. Se'ns va ajuntar un postdoc indi, Kanak, que porta tres dies a Taiwan i m'ha tret ja l'etiqueta de "novell". Quin personatge!. Va connectar ràpidament amb els japonesos per la qüestió de la cervesa. Com molts altres indis, es fa un fart de riure amb qualsevol cosa. Previsio d'històries divertides.
En resum, un dia força divertit i bastant cansat.
Paraula apresa del dia: PaPu és gelat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada