Crec que ja trobo semblances en qualsevol cosa. Ahir per la nit, quan tornava cap a casa, vaig passar per davant d'una escena que ara no crec que sigui possible veure a Barcelona, però segur que sí que passava fa uns anys i, espero, que encara passi pels pobles. A un parell de carrers de casa meva hi ha una perruqueria que sembla bastant moderna. Ahir hi havia un grup de persones, uns set o vuit, assegudes al seu davant en aquests porxos que de vegades semblen només un aparcament de motos. Assegudes, i menjant i bevent de valent, la típica reunió familiar o de veïns. Se'ls veia ben satisfets. És cert que una escena d'aquestes és difícil de veure en una gran ciutat, però mira, aquí he vist coses d'aquestes més sovint del que m'imaginava. Amb la calor que feia ahir era potser la millor solució.
Un minut després em vaig creuar amb un paio, una mica fora de forma, que anava corrent, amb una cinta blanca lligada al cap i tot vestit de blanc (amb samarreta imperi) i suant la cansalda. Em va fer pensar en una barreja de pel·lícula de japonesos i la filmació de la marató de Berlín, amb els dos japonesos vestits d'un blanc immaculat que van liderar la prova.
Ja es veu que, en aquests dies, es pot escriure una entrada de qualsevol cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada