12 de juliol 2008

Obres

No és cap notícia veritablement interessant, però estan fent obres als carrers sota de casa meva. No al gran, sinó als petits carrerons que he de prendre per entrar al meu edifici. Van començar el passat dimecres, però no vaig ser-ne conscient de quant de temps feia que no sentia un taladre fins divendres al matí. Ja se sap, a Barcelona deu haver alguna normativa municipal que obliga a obrir les voreres un cop al mes. Així ens acostumem al soroll i la pols.

Com deia, dimecres vaig sentir uns cops molt forts, que feien tremolar la casa, i en sortir vaig veure que estaven treballant al carrer del costat del meu edifici. Dijous ja hi havia una rasa oberta i divendres al matí el taladre no parava de sonar. Em va fer pensar en casa. Com que no hi sóc gaire, tampoc no és cap problema, però he obert la porta del carrer un parell de matins preguntant-me si podria sortir de casa o quina ruta hauria de prendre per anar a la feina. Afortunadament, sempre hi havia un pas, per estret que fos. No crec que duri gaire, perquè són carrers estrets i curts, però vés a saber si tenen una política semblant a Barcelona. Segurament aquí són més civilitzats que els demòcrates heretats.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Hahahahha..mira que posar-se nostàlgic per les obres. Si és que aquí és veritablement una obsessió. I clar, sempre a l'estiu, a fer més i més merder. Work in progress constant. Però amb el que flipo és amb els paletes (ara, els que fan les voreres són xinos i els que fan l'asfalt, clavegueram etc bolivians-like), allà sota el sol infernal d'agost picant i removent.
En fi, ara no em puc queixar, al barri sembla que no queda res per fer però ja s'inventaran alguna per fer unes bones rases d'aquestes que fan goig...
L'orgull de Barcelona!

Unknown ha dit...

No és nostalgia, sinó la constatació de la pau que he tingut durant uns mesos. Per cert, que encara hi són. No entenc quina manera de treballar tenen. Gairebé una setmana per un carreró petitó petitó.