13 de juliol 2008

Cultura

Aquesta ha estat una setmana esgotadora. Sobretot pel workshop que m'ha fet estar fora de la meva oficina la major part del temps i la inevitable vida social amb gent que assistia a les xerrades: sopars i post-sopars. Una part bona és que m'he pogut apuntar a fer una mica de turisme amb ells. En aquest mes i mig que porto per aquí, he fet unes quantes excursions, però poques visites per Taipei. I ja va sent l'hora que ho comenci a arreglar.

Ahir vam anar fins al National Palace Museum, que diuen que conté una de les col·leccions més importants, si no la més important, d'art xinès del món. Són bàsicament els tresors imperials que es van emportar des de Beijing l'any 49. El museu es troba al nord de Taipei, bastant lluny del centre i no gaire ben comunicat, però com que érem quatre, el taxi surt bastant bé de preu.

Feia anys que no entrava en un d'aquests grans museus. No perquè no m'agradin, sinó perquè sé que acabaré molt cansat després de les quatre o cinc hores que segur que em passaré a dins. És per aquesta raó que m'he estalviat moltes visites òbvies a París o Madrid per exemple. Aquest cop, vaig decidir saltar-me la norma i anar-hi.


El cert és que està molt bé. Jo no he estat mai un gran admirador de l'art xinès, però hi ha un munt de coses molt curioses, molt interessants i molt impressionants. No vam acabar de veure tot el museu (alguns es queixaven massa), però val la pena. Sobretot perquè no és una acumulació insuportable de cosetes, malgrat que en gran part són els tresors imperials i sempre hi ha col·leccions que només obeien a les obsessions personals de l'emperador de torn. De fet, es podria dir que és bastant sobri. Suposo que tard o d'hora, hi tornaré, perquè val la pena.

Després, vam agafar un taxi i vam passar per un mercat de Jade que hi ha més cap al centre. Em va sorprendre molt la grandíssima quantitat de venedors i de tipus diferents de jades, figuretes, penjolls, etc. I el preus d'algunes coses!.

Després vam anar a un mercat d'arts manuals que hi ha prop de l'hospital de Taida. Quatre pisos de tota mena d'artesania xinesa. Un bon lloc per anar a buscar un regal.

Vam acabar la nit, amb un sopar de "hot pot" per Gongguan (una olla amb brou bollint on hi aboques el que vulguis) i unes cervesetes per acomiadar l'estada dels visitants. En general, bé. La companyia visitant agradable, però el cansament molt gran.

Una cosa divertida és veure, en comparació amb occidentals que acaben d'arribar, com un es pren les coses d'una altra manera i com es comença a notar que tinc més familiaritat amb el xinès. Ara hauré d'estudiar d'una vegada, potser.