Com era allò de matinejar i que Déu t'ajudava?. Avui potser era el dia que sortia més aviat de casa per anar cap a la feina i quin xàfec que ha caigut quan portava tres o quatre minuts caminant. Ha durat només un parell de minuts, però suficients per mullar-se molt si no portaves paraigües o si no hi havia porxos a prop. Per sort, jo tenia les dues coses. Després només queia una pluja finíssima.
Ara mateix, 20 minuts després, veig per la finestra que ja no plou i que el Sol ha tornat a sortir. Ahir ens van dir que s'acostava una tormenta tropical (Kalmaegi) que encara no ha arribat a categoria de tifó. Sigui com sigui, suposo que s'han acabat aquests dies tan macos de cels blaus, un Sol brillant i núvols blancs. Per molta calor que pugui fer, i sé que hi ha gent a qui no agrada gens aquesta mena temps, a mi m'encanta. Sempre m'anima més un cel blau que un cel gris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada