Les claus de casa

Hi ha coses òbvies a la vida, però algunes prenen un caire una mica més transcendental quan estàs lluny de tothom, en un país estranger i, a sobre, amb una llengua tan diferent. L'altre dia per la nit, vaig passar un brevíssim moment d'ensurt quan pensava, pel soroll que havia fet el pany, que havia trencat la clau de la porta de casa i que em quedava fora. Per sort, només va ser una equivocació en el sentit de gir de les claus, ja us ho deia fa setmanes.


Jo no acostumo a tenir molts problemes amb les claus, però alguns ja sabeu que vaig tenir històries rares a Columbus: deixar-me les claus posades fora (com algú que llegeix la versió anglesa d'això va experimentar en primera persona), deixar-me-les en un pont, etc. Mai no m'ha passat res especial, però és una d'aquelles coses que intento controlar ben conscientment, sobretot en el cas d'unes portes com les que tinc a casa que es tanquen de cop. Cada cop que surto, o entro, comprovo que les porto a la mà. Per ara tot bé, però ja se sap, és una d'aquelles coses, que si l'erres una vegada et maleeixes durant una bona temporada.

I llavors bé la gran pregunta sobre on tenir l'altre joc de claus. Dins o fora. Dilemes.