Monjos

Ja porto un bon plegat d'entrades amb fotos ensenyant coses, edificis, persones que hi ha per Taiwan. Però hi ha una foto que encara no he fet i segur que seria una cosa una mica curiosa pels ulls occidentals. Parlo dels monjos, suposo que budistes, que es veuen pel carrer. No és que n'estigui ple, però no és tampoc tan estrany veure'ls, a ells i elles, amb les seves robes marrons, amb el cabell tallat molt curt o sense cabell, demanant almoïna, o passejant; al metro, parlant, rient, venint de la compra, fent qualsevol cosa. No em costaria gaire fer la foto, potser, però la veritat és que fins ara hauria estat en circumstàncies no gaire respectuoses per ells, o que quedarien massa de l'estil del turista pesat pel meu gust. Coses meves.

Parlant d'això, a uns cinc minuts de casa meva hi ha una espècie de centre de meditació on s'hi poden veure, cap al tard, un munt de dones reunides —suposo que a alguna altra hora hi haurà homes— en una gran sala que dóna al carrer, agenollades, assegudes, cantant o recitant alguna cosa d'un llibret que tenen al davant. És un lloc ben curiós, amb un terra de fusta, i amb un munt d'estatuetes de budes o déus en moltes i diferents postures tot al llarg de les parets. Totes porten el mateix tipus de roba, una bata semblant a la dels monjos, que canvia de color segons el dia. A la porta d'aquest centre hi ha unes estàtues de dos elefants a banda i banda. El divertit és que una de les portes del centre s'obre al passadís d'entrada d'un supermercat. Welcome to Taiwan.