14 de juliol 2008

Petita sorpresa

La vida és sorprenent i avui, tot i que no sigui una gran cosa, he rebut un petit detall. O potser hauria de dir que n'he rebut dos.

Avui era el primer dia que podia tornar a l'oficina de bon matí i posar-me a fer la feina que no vaig poder fer la setmana passada. La cosa més urgent, i potser més senzilla de fer, era acabar de preparar la resposta al referee de l'article que no sembla acabar-se mai, que vaig deixar mig feta l'altre divendres. Així que de mica en mica, ho he tingut fet.

Només em quedava la part més arriscada, fer córrer un model amb dades noves. Ho he de fer en un moment o altre, però potser no és el millor moment per jugar-se-la. Així que m'ho he pres amb calma. Fent tots els pasos el més cuidadosament que ho podia fer, a més d'anar apuntant coses perquè ho vull explicar a un visitant. Anar mirant els canvis que han fet en els formats, i que sempre m'acaba fent remugar una mica, i he fet la primera prova. Fatal, els resultats són horrorosos. Ho torno a provar comprovant més coses. Com més m'ho mirava, pitjor semblava. Pitjor, perquè si no trobo cap error i és el nou resultat, se me'n va l'article enlaire.

Després de passar-me molt estona fent proves, comprovant coses, he vist que no anava enlloc. Així que m'he tornat cap a casa, amb l'ànim bastant baix, amb una mica de mal de cap i sentint-me molt cansat. Encara em quedava per comprovar alguna cosa, però no hi comptava gaire. En aquests moments, és quan desitges fotre el camp.

He arribat a casa, passant per la trinxera en la que s'ha convertit l'entrada —encara hi són amb les obres—, m'he embrutit una mica amb la tele (ei, Jordi, avui jugaven contra Egipte) i he fet una darrera revisió. Més o menys quan he trobat una possible raó de l'error, han trucat a la porta. Era la propietària del pis que em portava sopar!. Llàstima que no pugui parlar amb ella i només li pugui agrair de manera molt senzilla. No sé si és per alguna festa (que s'acosta), o perquè els han arribat els diners del lloguer, o potser perquè simplement són així, però ha estat un petit gran detall, que sumat a l'altre detall (si és que xuta) em deixen un bon gust de boca del dia d'avui.

3 comentaris:

fEl! ha dit...

Al manga aquest que tradueixo cada mes, l'autor explica en un número (sempre posa alguna nota sobre la seva vida al principi del volum) que els amos del pis on vivia sempre li portaven menjars molt bons. Ell és japonès, però ves a saber si és alguna cosa habitual...

Espero que hagis solucionat això de l'error :-)

Unknown ha dit...

@fel
Ja me n'han portat dos cops. L'altre va ser quan la festa del dragon boat.

Sí, l'error està solucionat. Un que s'ho agafa a la tremenda.

Jordi ha dit...

uo uo
quin partidàs no? Home Formosa (toma colonialisme) i Egipte són els tipics paquets de mundials de basket...

efecte wimbledon? però tu surts dels brooklyn, no te merit. T'hauries de tragar 25 partits seguits com feia jo... Què tal jordània? Ja la van eliminar no? Pq serien uns paquets..

(vaig amb retard llegint les teves entrades, què hi farem!)