Taxistes

Em va passar l'altre dia al matí i m'ha tornat a passar aquesta nit passada, a més d'unes quantes vegades abans. Vas caminant pel carrer i sents un toc de claxon curt. Si aixeques el cap, és un taxista que l'ha tocat per fer-te cridar l'atenció per si l'agafes. Clar, ells no coneixen la meva aversió general per agafar taxis (llargues històries que explicar de Barcelona que no vénen al cas). Malgrat això, trobo una mica a faltar aquells taxistes de Columbus que gairebé no parlaven anglès i no coneixien la meitat dels carrers, però tenien el cotxe ple d'estampetes, penjolls i tota mena de ferralla pseudo-religiosa. Els millors van ser un parell d'etíopes d'alguna mena de variant cristiana que no paraven de xerrar i explicar-me històries de la seva vida.

Em va saber una mica greu, no gaire en realitat, un que gairebé es va aturar al meu costat l'altre dia i només li va faltar baixar-se del cotxe. Jo ni el vaig mirar, és clar. Però és que a més, alguns no sé com s'ho farien per aturar-se si, donat el cas, els necessités, perquè no han afluixat gens la marxa. Potser provocarien una col·lisió en massa. El bó va ser el d'ahir a la nit que em va donar el toc quan jo estava sota el balcó de casa. Sí, era gairebé mitjanit, però vam tenir la megareunió en un dimecres i després vaig estar ajudant a dos estudiants molt desorientats.

Això sí, una nit que acompanyava a una noia japonesa per a què agafés un taxi, ni un a la vista i va acabar agafant el metro. Deu ser part de les proves que han de passar per aconseguir la llicència.