Jo distingiria dues poblacions: els que van pel campus universitari de Taida i els aventurers que es llencen en mans del destí i es fiquen per qualsevol carrer i avinguda que els permeti circular.
De bicicletes, dins del campus, se'n veuen a cabassos, anant per qualsevol lloc. Hi ha alguns passos estrets on és una mica exasperant per on volen passar. Però no corren, o no gaire en general, i es pot preveure la trajectòria i no prendre mal. Apart d'algun que altre beneit/a, la gent s'ho pren amb parsimònia. Fa pena, però, veure l'estil de pedalejar que tenen molts i a quina alçada porten el seient. Deu ser la calor. També hi ha una cosa que no havia vist mai en tanta quantitat. No importa si plou o fa Sol, hi ha un accessori molt útil
Així que també hi ha aparcaments amb moltes i moltes bicicletes,
la majoria en un estat de manteniment deplorable, rovellades, envellides. Ah, les deixen d'una manera similar al que vaig veure a Münster: potser posen alguna tanca entre roda i quadre, però no acostumen a estar lligades a res. No he preguntat quin és l'índex de robatoris, però no m'estranyaria gens que fos petitíssim.
Un cop sortim del campus, cal que l'ànim es torni més intrèpid. Els cotxes, les motos, els camions van ben ràpids i fent tota mena de giragonses. Això no impedeix a una quantitat apreciable de gent a ficar-se al vial i anar fent.
Generalment, s'arramben bé cap a la dreta, però no tots. Molts són joves i van fent a un ritme més o menys bo. Tot i que n'hi ha molts que, per la calor, no sembla que vulguin fer gaire esforç. Altres, però, són gent ben gran, que van aixafant ous per allà on els va bé, que pot ser per qualsevol lloc, i que poden anar carregats amb embalums considerables.
El que és inevitable és que te'n trobis algun per la vorera. Més civilitzats que les motos que van per la vorera, més tranquils, però de vegades criden al meu costat fosc. Però deu ser l'atracció de l'Orient que cada cop m'altero menys per aquestes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada