Cafès

Taiwan no és un país conegut per la seva producció de cafè. Tot el contrari, aquí el que mana és el te. N'hi ha per totes bandes, ja sigui com oolong, te negre, etc, i amb moltes barreges, amb llet, amb sucs, amb fruites a l'interior,etc. En general, els que he tastat estan força bé i m'he aficionat al refresc de te negre,

que va de conya en els dies calurosos. Però he de reconèixer que no sóc una persona de te i que necessito la meva racció de cafè.

A casa, no tinc encara cap cafetera en condicions, apart que encara no he descobert com indiquen el cafè que s'hi podria fer servir (tampoc no ho he buscat gaire), així que vaig aprofitant-me de les botigues tipus Starbucks que hi ha prop del campus. No ho faig cada dia, però gairebé sempre que torno caminant d'una xerrada de l'IAA cap a la meva oficina, em desvio una micona i em demano un latte al Starbucks.

S'ha d'alimentar la bèstia.

El cert és que aquesta és una de les coses que més trobo a faltar, fer un cafetó després de dinar. No he vist màquines automàtiques pel campus i encara he de descobrir algun lloc proper on pugui anar ràpid (el Starbucks més proper està a 10 minuts), s'hi estigui bé i no em demanin un dineral. Umm, com em recordo d'aquells passejos per la tarda a Columbus per anar a demanar el cafetó de torn. No importava si feia fred o no. A més era la millor excusa per seure una estona en un banc, o directament a la gespa, i gaudir del solet i la tranqui.litat del bon temps, contemplant el paisatge i, fins i tot, gaudint de xerrades molt agradables. Això sí que no ho tindré aquí d'aquella manera.