Aquesta nit és la nit de Sant Joan, petards, coca, fogueres, prohibicions de fogueres, disbauxa, més del mateix, aglomeracions, intents de fer alguna cosa diferent, gent descontrolada, el principi de l'estiu, veure sortir el Sol a la platja, la platja està feta una porqueria. Tot això i més. Però un cop més, me la perdré. No serà la primera vegada. Tampoc no és una pèrdua irreparable, però hi ha festes, com Sant Jordi, que poden ser pesades, poden no venir de gust algun cop, però sempre marquen l'època de l'any i, què cony, sent d'on som, les portes dins i t'agraden. I així, encara que un tingués un examen l'endemà, alguna cosa s'intentava fer.
Com a molt, si tinc sort, em pagaran el sopar, que estan intentant convèncer a una japonesa per a què accepti un postdoc a NTNU. Però he dormit poc, aquest matí ha acabat la darrera nit d'observació, i ja veurem com em trobaré.
Compte amb els excessos i beneïts els que no fan pont, perquè ells no faran cues kilomètriques.
...i jo ja em posaré "Dixie Beauxderaunt" a tot drap per celebrar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada