Hi vam anar en tren. Aquest cop, era un tren semblant a un TGV, però sense agafar l'alta velocitat (no sé què em recorda això), suposo que perquè el camí per la costa est és just sota de la carena de muntanyes que recorre Taiwan de nord a sud. De totes maneres, el vaig trobar bastant còmode.
Hualien és la ciutat més poblada de la costa est, una mica més de 100 mil habitants, que és la zona menys poblada de Taiwan. Suposo que en part perquè és la part més agrest i en part perquè és la zona més castigada pels tifons que vénen del Pacífic.
Així que era la meva primera oportunitat de veure alguna cosa més de l'illa. Al principi, trigues una bona estona en deixar enrera la gran conurbació de Taipei amb el munt de cases atapeïdes, brutes, amb les rajoles típiques a la façana. De mica en mica el terreny es va anar aclarint i tot era verd i les muntayes al fons, més o menys a prop. La majoria de muntanyes i turons que he vist per Taiwan semblen els dels dibuixos, xinesos o no. S'aixequen molt abruptament i moltes semblen estar aïllades, amb la qual cosa la sensació s'amplifica. Algunes no són gaire altes, però altres sí que ho són, sí.
Pel camí vaig veure molts camps que em van semblar d'arròs que em recordaven el delta de l'Ebre, però bastant més extens. Vaig trigar a veure el mar, a la meva banda esquerra. Ja prop de Hualien, vaig veure uns quants rius, o semblant a rius perquè potser eren rieres, que tenien tots el mateix tipus de disposició: un llit ample i pla, ple de pedres blanques, que es fa lloc entre les muntanyes que s'acaben arran de mar. Sí, alguns em recordaven alguns llocs del Garraf.
Així que en dues hores, més o menys, vam arribar a Hualien. Llavors, de cap a un taxi i cap a la recepció de la reunió a menjar alguna coseta.
2 comentaris:
Es veu que el vall de Huatung, que comença a Hualien i va cap al sud és la zona de xoc entre la placa euroasiàtica i la placa de les filipines
"Taiwan is situated on the edges of the Eurasian and Philippine Sea plate. Huatung Longitudinal Valley marks the boundary line between the two plates: to the east of it is the Philippine plate and to the west is the Eurasian plate. The Philippine Sea plate keeps moving westward; when it hits the Eurasian plate it goes under the crust and becomes a subduction zone. The rising of Taiwan's Coastal Range (Hai-an Shan-mo) is a product of this plate movement"
Sí, les muntanyes són de la mena que apareixen quan hi ha un bon xoc entre plaques.
Publica un comentari a l'entrada