10 de juny 2008

Matí de paperassa

La vida sempre porta sorpreses. Divendres passat em van dir que potser podia accelerar els tràmits per obrir el compte bancari. Havia de tornar a l'oficina d'immigració i demanar el número que em donarien de l'ARC. Si el tenia, podria obrir el compte i també que enviessin els papers per donar-me d'alta de l'assegurança mèdica.

Així que ahir de bon matí, cap allà me que me'n vaig anar. Feia un Sol que rebentava les pedres i es notava quan caminaves pel carrer. Quan vaig arribar a la meva oficina, vaig veure a l'ordinador que la temperatura era de 33ºC. No m'estranya. En fi, arribo allà, en cinc minuts m'atenen i de seguida estava fora. Llavors, vés cap a l'ASIAA. Molt bé, molt bé. Ara pren aquests papers, més el número de l'ARC, el passaport, la targeta de l'ASIAA i el segell ("stamp" o "chop" que és el que fan servir per signar oficialment documents i que posa els característics segells en vermell, ja us en parlaré).

El compte l'he obert a l'oficina de Correus, que sembla que és l'únic lloc on es pot fer sense que hi hagi massa problemes. Pel que m'han explicat, les condicions per obrir comptes bancaris per estrangers són molt estrictes i generalment es necessita un fiador nadiu. Un embolic. Així que allà em vaig esperar una bona estona i llavors, entrega la documentació, signa dues vegades amb el meu nom en xinès —ja me'l sé de memòria— en documents on no entenc res; dóna el primer dipòsit; té la llibreta

que em va sorprendre, vés per on, i torna d'aquí a quatre dies per recollir la targeta del caixer. Fàcil, i una preocupació menys, tot i que em va costar fer-me entendre un parell de cops que volia que m'expliquessin alguna cosa. Tanmateix, no em soluciona l'haver de pagar en metàl.lic el lloguer.