Records de viatge: 4. Preparar-se per viatges llargs

Quant volava cap als Estats Units, em vaig acostumar a viatges que potser duraven entre 14 o 18 hores tot plegat, amb el vol més llarg d'unes 8 hores. Aquest cop, el viatge es va acostar bastant a un dia sencer, amb el viatge més llarg d'unes 11 hores. Ara que ja he fet uns quants viatges intercontinentals, me'ls miro d'una altra manera a com ho feia al principi. No rutinària, perquè no és com agafar el metro per fer quatre estacions, però tinc més apamat el ritme que he trobat que em va bé.

En el fons, es necessita una gran quantitat de paciència. Quin remei. És millor, també, no pensar en quantes hores hi ha per endavant. Per molt que hi pensis, les tens igual, si tot va bé, i vulguis o no s'arriba a un moment en el que comences a no poder imaginar la vida fora de l'avió. Tant, que penses que en el fons el viatge és curt. Sóc així.

Però hi ha una sèrie de rutines que segueixo quan he de començar el vol llarg. Intentar tenir al seient el que pugui caldre pel vol: un llibre, aigua?, material per escriure si et sents inspirat (difícil). Tan bon punt sec al seient, em trec les sabates i a descansar els peus. El cinturó?. Jo me'l cordo, així no he d'estar pendent de les hosteses, però acostumo a deixar prou marge per poder girar-me al seient si vull dormir. I el que trobo que és més important per acostumar-me al nou horari, em poso el rellotge a l'hora del lloc on vaig. A mi em fa un efecte enorme, sobretot si dormo. I, evidentment, una mica d'estiraments de tant en tant, aprofitant quan es va al lavabo o quan calgui, no falten mai.

Després, intento menjar i beure quan passen amb els carrets, i intento dormir tant com puc. És difícil amb el soroll dels motors o si es dediquen a passar cafès tota la nit, però crec que és un tret de família això de pujar en algun mitjà de transport i posar-nos a dormir. Jo sóc potser a qui més li costa, però també és cert que a casa hi ha històries d'adormides fulgurants gairebé increïbles. Val la pena intentar-ho, perquè fa el viatge més curt i, a mi, em fa molt fàcil entrar en el nou horari. Clar que, com encara mantinc, sento més el jetlag a Barcelona que de viatge.