25 de juny 2008

Estrany

Podria començar dient que "interrompim la programació original...", perquè ahir vaig tenir un d'aquells moments una mica surrealistes que no sé per quina raó m'acabo trobant tot sovint. Porto uns quants dies que m'estan pagant els sopars. De divendres passat fins ahir, ens ha visitat una noia japonesa a qui li han ofert un postdoc amb el grup de NTNU, no s'acaba de decidir i ha vingut a mirar com és això. Aixi que hem hagut de fer una mica de relacions públiques. Ahir, al final no vam sopar amb ella, però si que vam celebrar el comiat de l'estudiant amb qui he estat compartint la meva oficina, que a l'agost se'n va a fer al doctorat a Hawaii. En marxar, em vaig quedar amb uns quants japonesos que estaven amb la noia que ens havia visitat. Com acostuma a passar, i perquè hi havia temes interessants de què parlar, tant de feina, de la situació aquí o de la vida mútua en general, la cosa es va allargar i vam acabar sent els darrers al local, perquè el japonès amb qui em vaig quedar, titular a l'ASIAA coneix personalment l'amo. I l'amo acabava de signar ahir els papers del divorci

Suposo que ja veieu per on va anar al cosa, que sí cap aquí que si cap allà, que si una cosa, que si una altra. Resulta, a més, que l'amo treballa regularment per la UNESCO fent documentals, passa moltes temporades a París (per això el nom francès del bar i la mania per les cerveses belgues) i va estar dues setmanes treballant a Barcelona durant la inauguració del Forum ara fa quatre anys (!?). Va treure alguna foto de Barcelona i records que hi havia comprat. Va arribar un moment que tenia davant meu a la barra del bar una figureta d'un monjo de Montserrat i, al seu costat, una reproducció de la verge de Montserrat. A Taiwan, a les tantes de la matinada.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Ben bé val la lletra d'una cançó..Quina escena! És d'aquelles que mires des de fora i flipes.

El divorciat tindria ganes de gresca no?

Unknown ha dit...

no parava de parlar. El cas és que feia 4 anys que estaven separats, però suposo que el fet en si mateix és difícil d'acceptar.