Dos mesos a Taiwan; no està gens malament. Per casualitat, però les celebracions es troben en l'atzar, dijous sopar en un restaurant de sushi dels que tenen els plats fent voltes tota l'estona. La meva primera vegada, tot i que a Barcelona també n'hi ha. Així són les coses. Quin mareig, però "al Japó tot gira". En companyia d'una japonesa, un japonès i un xinès que està a punt de marxar. Tot força bo, potser perquè feia molt de temps des de la meva darrera vegada en un restaurant japonès. Quina diferència d'estil amb el taiwanès.
Després, ja només amb nipons, pastisset i café allà a la vora. Gaudint molt de la companyia i adonant-me que ja porto uns quants dies força acostumat a estar-me aquí.
Llàstima del poc temps disponible, perquè després del sopar tenia la megareunió setmanal i un cansament infinit esperant-me amb el garrot. Afortunadament, en un divendres plujós també pot aparèixer un solet somrient sobre uns plats d'arròs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada