Parasols

Tornant una mica al passat, recordo estant a Columbus que no era estrany veure noies que a partir de potser el mes de maig anaven caminant pel campus a migdia protegint-se del Sol amb un paraigües obert. Era una visió que recordava aquelles pel·lícules de principis del segle XX. Hi havia una característica comuna a aquestes noies. Totes eren orientals. A diferència de per Occident, semblava que volien o no cremar-se o mantenir una pell ben blanca.

Bé, la quantitat de dies de Sol que he vist aquí no és tanta com a Barcelona, o a Columbus, però en quant fa una mica de Sol comences a veure tot de noies que van pel carrer amb el paraigües obert, protegint-se del Sol (mai nois per suposat)



i no cal que faci molt de Sol, perquè la diferència de 12 o 13 graus de latitud cap al Sud es nota en com de fort pica el Sol. Fins i tot, ja aviat pel matí es nota una diferència ben apreciable entre caminar sota uns arbrets o creuar una extensió "desprotegida". La diferència entre estar fresquet i comença a sentir caure la suor esquena avall. Així que no sé si ho fan per la pell o no, però només per la protecció contra la calor no és un idea tan estrafolària.

Serà qüestió de començar a posar-se la gorra.